Els mestres sotasignants del CEIP Eleonor Bosch de Santa Margalida davant l'aplicació del decret TIL volem manifestar el següent:

Pensam que qualsevol nova implantació normativa en l'àmbit educatiu ha de ser conseqüència d'una reflexió, planificació i consens de tots els estaments implicats, en aquest cas no ha estat així , sinó més bé fruit de la improvització.

Creim que l'ensenyança de l'anglès és una de les assignatures pendents del nostre sistema educatiu. Ara bé, la implantació de l'ensenyament d'aquest idioma no és pot fer de qualsevol manera. En primer lloc, aquesta llengua s'hauria de fer més present en els mitjans de comunicació públics i introduir-la de manera progressiva començant en les edats més primerenques, i facilitant els medis humans i materials perquè es pogués dur a terme de manera efectiva (facilitant el reciclatge i formació permanent del professorat habilitat per millorar el seu nivell de competència lingüística i, a la vegada, fixar metodologies i recursos que fessin possible una vertadera ensenyança en aquest idioma).

Quan al castellà, ningú s'oposa a l'aprenentatge d'aquesta llengua. De fet les darreres proves de diagnòstic confirmen que els resultats són semblants entre les dues llengües oficials de la nostra comunitat. A més, el castellà gaudeix d'una presència massiva als mitjans de comunicació i al carrer, la qual cosa facilita que tots els alumnes quan arriben a l'escola tenguin uns coneixements d'aquest idioma. L'escola el que ha de fer, i ho ha estat fent fins ara, és aprofundir en el coneixement d'aquesta llengua i millorar la competència oral i escrita.

Pel que fa al català, creim que és la llengua que està en desaventatge respecte a les altres dues. L'escola fins ara havia estat la garantia de pervivència d'aquesta llengua perquè no quedàs reduïda a l'àmbit domèstic. A més s'havia aconseguit que fos la llengua vehicular i de cohesió social dels infants nouvinguts. Amb aquest decret creim que això es romp, ja que totes les llengües han de rebre el mateix tractament.

Per altra banda, és ver que hi ha un problema greu de fracàs escolar i tots hem d'assumir el nostre grau de responsabilitat. Ara bé el problema lingüístic no és la causa d'aquest fracàs, hi ha molts d'altres factors a tenir en compte i és necessari una reflexió conjunta dels vertaders experts en materia educativa per aconseguir afrontar el problema de manera seriosa. No pot ser que tot canvi sigui conseqüència del govern de torn, cal un gran pacte per l'educació i deixar-nos de partidismis ideològics, siguin del caire que siguin, ja que això ens està abocant a un fracàs irreversible.

Malgrat ens hagim acollit a l'article 20 del decret per creure que aquest era el que s'ajustava més a la nostra realitat sociolingüística, volem mostrar el nostre desacord amb aquest decret.

Acatarem la llei perquè, com a professionals de l'educació sabem que els nostres alumnes s'hi juguen el seu futur, però no la compartim.